1.
La fi de la guerra civil comportà la consolidació de l’estructura política sobre el poder personal establert ja clarament en una llei de 30 de gener del 1938 i obrí un període de centralització política, administrativa i cultural, en l’aspecte socioeconòmic, la paralització de la reforma agrària i la devolució de les terres als antics propietaris, i la creació dels sindicats verticals . Fins el 1945 la necessitat de reconstrucció econòmica i consolidació política restà emmarcada dins la conjuntura internacional de la Segona Guerra Mundial i en la producció agrícola. Amb l’estímul de la imminent derrota de l'Eix, el 1944 es produí la infiltració de guerrillers republicans (maquis), però la intervenció de les forces armades i la divisió de l’oposició a l’exili determinaren l’abandó de l'intent, que funcionava des del 1939, fou finalment vençuda poema 1949-50. Després de la victòria aliada del 1945, que comportà l'aïllament de l'estat espanyol.
Hi han tres géneres:
La narrativa; hi predommina la novel·la psicològica que aprofundeix en els sentiments i pensaments més íntims dels personatges. Un dels autors que hi destaca és Mercè Rodoreda, Josep Pla, Joan Sales, Pere Calders...
El teatre; va ser el gènere més afectat perqué és van prohibir les representacions.
La poesia: hi han tres tipus de poesia: el postsimbolisme, la poesia experimental i la poesia de base existencia. Hi han un tipo de poesia que es rebela contra la injustícia i es lamenta de la situació. Un dels autors que destacan són: Pere Quart i Salvador Espriu.
2.
Candor: Absència de malícia, sinceritat de qui no té res per amagar.
Fèrules:Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
Crosses: Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
Estroncar: Parar de rajar i de fluir.
Esborradissa:Que fàcilment s’esborra.
3.
Estimat Parlament del Món,
Crec que tindria que hi haver una altre solució per solucionar els problemes que hi han al món, ja que ara per ara la única manera de solucionar els conflites que hi han al món és a través de les guerres.
Les guerres són salvatjes, tristes, mor molta gen i només hi ha que explosions i plors dels familiars o dels soldats. A més a més molts soldats que hi van no van per voluntat propia, sinó per obligació i aixó és molt injust, perqué lluitar i morir per algo que tu no has decidit? Tenen que hi haver diferentas solucións per solucionar els problemes que nosiguin amb guerres, com per exemple ajuntant-se els polític i parlar-ho. Diuen que parlan s'enten no?
Helena.
4.
Procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d'una forma directa allò que s'agita en el subconscient d'un personatge, o allò que, d'una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència.
Un exemple pot ser "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda perquè aquesta novel·la està escrita en primera persona i ens expressa els seus sentiments, dolors, pors...
dilluns, 26 d’abril del 2010
Repàs de la unitat 7 i 8
1.
El complement directe és el complement més directament relacionat amb el verb: és, de fet, una extensió del significat verbal, en canvi, el complement indirecte expressa el receptor de l’acció verbal.
Complement directe:
En Joan rep els amics. La Marta prepara la festa.
Complement indirecte:
El pintor regala el quadre al client. El pare compra una joia a la filla.
2.
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys. De règim verbal.
b) Va prometre als nois de portar-los al parc. De règim verbal.
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. De règim verbal.
d) En Joan es dol que tots li facin el buit. De règim verbal.
3.
a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat.
b) No m'entenc amb en Joan. Me’n vull distanciar.
c) Sé que és un repte inassolible, però m’hi exposaré.
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n’he adonat.
e) He deixat la casa ben arreglada, no en dubtis.
4.
La literatura experimental, la literatura existencial, la literatura social, els moviments d’avantguarda i la literatura dels anys trenta (poesia, narrativa, teatre).
5.
a) S'acostuma a fer les coses bé. De règim verbal (S’hi acostuma).
b) Porta els comptes a l'avi. CD + CI (Els hi porta).
c) Es recorda de tot el que li deuen. De règim verbal (Se’n recorda).
d) Compra joguines als nebots. CD + CI (Els les compra).
e) Explica el que vol als seus amics. CD + CI (Els el explica).
f) Es nega a treballar amb la família. De règim verbal (S’hi nega).
g) Fa el que vol. CD (Ho fa).
El complement directe és el complement més directament relacionat amb el verb: és, de fet, una extensió del significat verbal, en canvi, el complement indirecte expressa el receptor de l’acció verbal.
Complement directe:
En Joan rep els amics. La Marta prepara la festa.
Complement indirecte:
El pintor regala el quadre al client. El pare compra una joia a la filla.
2.
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys. De règim verbal.
b) Va prometre als nois de portar-los al parc. De règim verbal.
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. De règim verbal.
d) En Joan es dol que tots li facin el buit. De règim verbal.
3.
a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat.
b) No m'entenc amb en Joan. Me’n vull distanciar.
c) Sé que és un repte inassolible, però m’hi exposaré.
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n’he adonat.
e) He deixat la casa ben arreglada, no en dubtis.
4.
La literatura experimental, la literatura existencial, la literatura social, els moviments d’avantguarda i la literatura dels anys trenta (poesia, narrativa, teatre).
5.
a) S'acostuma a fer les coses bé. De règim verbal (S’hi acostuma).
b) Porta els comptes a l'avi. CD + CI (Els hi porta).
c) Es recorda de tot el que li deuen. De règim verbal (Se’n recorda).
d) Compra joguines als nebots. CD + CI (Els les compra).
e) Explica el que vol als seus amics. CD + CI (Els el explica).
f) Es nega a treballar amb la família. De règim verbal (S’hi nega).
g) Fa el que vol. CD (Ho fa).
Unitat 8: Les avanguardes i els anys trenta
1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.
Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries, i també, són l'expressió més genuïna de la nova societat industrial ja consolidada i de la crisi de racionalisme que cíclicament afecta qualsevol societat aparentment ben assentada.
• Surrealisme: busquen l’expressió de subconscient a través de l’escriptura automàtica.
• Cubisme: Popularitzen els cal•ligrames
• Futurisme: : proposen destruir la sintaxis i deixar les paraules en llibertat
• Dadaisme: creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
(Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni? Que només ho veus clar quan dorms, que sembla la vida real, però en realitat, només és un somni, però a tu t’agradaria que fos la realitat. El del la vetlla)
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
Josep Vicenç Foix és somiadora, imaginativa i sentimental
Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre.
Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.
Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental i familiar.
Josep Maria de Sagarra és dràmatica, dura i trista.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
(Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:
a) petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat.
b) Fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat
c) Escorça: Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses
d) Lleu: De poc pes, lleuger
e) Colgar: Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc
f) Fugissera: Que passa ràpidament, fugaç.)
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i actitud que adopten de cara al futur.
La Caterina, vol canviar de vida i per això vol marxar del seu poble. Li diuen, La noia del cafè de la Marina. Vol abandonar el passat i tenir una vida millo.
Claudi:en Claudi ensenya a Caterina un bitllet per anar a Amèrica i li explica que no es gran cosa però que està ple d’aventures.. Pensa que anar a Amèrica és el millor que pot fer per millorar el seu futur.
Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries, i també, són l'expressió més genuïna de la nova societat industrial ja consolidada i de la crisi de racionalisme que cíclicament afecta qualsevol societat aparentment ben assentada.
• Surrealisme: busquen l’expressió de subconscient a través de l’escriptura automàtica.
• Cubisme: Popularitzen els cal•ligrames
• Futurisme: : proposen destruir la sintaxis i deixar les paraules en llibertat
• Dadaisme: creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
(Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni? Que només ho veus clar quan dorms, que sembla la vida real, però en realitat, només és un somni, però a tu t’agradaria que fos la realitat. El del la vetlla)
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
Josep Vicenç Foix és somiadora, imaginativa i sentimental
Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre.
Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.
Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental i familiar.
Josep Maria de Sagarra és dràmatica, dura i trista.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
(Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:
a) petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat.
b) Fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat
c) Escorça: Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses
d) Lleu: De poc pes, lleuger
e) Colgar: Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc
f) Fugissera: Que passa ràpidament, fugaç.)
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i actitud que adopten de cara al futur.
La Caterina, vol canviar de vida i per això vol marxar del seu poble. Li diuen, La noia del cafè de la Marina. Vol abandonar el passat i tenir una vida millo.
Claudi:en Claudi ensenya a Caterina un bitllet per anar a Amèrica i li explica que no es gran cosa però que està ple d’aventures.. Pensa que anar a Amèrica és el millor que pot fer per millorar el seu futur.
Activitats de síntesi del segon trimestre
Substitueix les expressions en cursiva per altres d’equivalents, però més clares i concises.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un instant de temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat diferents maneres.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobre i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita molt sovint.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estimbar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
La bicicleta, és un bon mitjà de transport per anar a l'escola, dels quals, podem citar diversos avantatges i desavantatges.
Jo crec que hi ha molts avantatges d'anar amb bicicleta a l'escola, un dels primers avantatges, és la velocitat, en canvi, si hi vas a peu, vas més lent. Un altre avantatge, és que has de sortir més aviat de casa. També és un avantatge l'esport, si hi vas amb bicicleta fas més esport que si hi vas a peu.
Els desavantatges, un d'ells és el temps, perquè si plou, per exemple, no hi pots anar-hi, un altre pot ser que es trenqui la cadena o es punxi la roda, un cop aparcada, pot ser que te la robin.
Encara que hi hagin molts avantatges i molts desavantatges, jo no l'agafaria pas per arribar a l'escola. També crec que si agafes la bicicleta, fas més esport i pots tenir més bona condició física.
El que més m'agrada de la bicicleta, és que pots portar una ampolla d'aigua, i que el seient de la bicicleta és bastant còmode.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any que estic (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent (sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no et caiguis (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava (ser / estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem portat bé. (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet riure (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veu (veure / veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) N'hem tret força.
b) La meva germana Eulàlia me'ls explicava.
c) Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc n' ha trobat una al seu plat.
e) La mare li ha comprat a en Pere.
f) Demana-li-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret de que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d'haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t en acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava per el mal tràngol que estava passant el seu amic.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un instant de temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat diferents maneres.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobre i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita molt sovint.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estimbar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
La bicicleta, és un bon mitjà de transport per anar a l'escola, dels quals, podem citar diversos avantatges i desavantatges.
Jo crec que hi ha molts avantatges d'anar amb bicicleta a l'escola, un dels primers avantatges, és la velocitat, en canvi, si hi vas a peu, vas més lent. Un altre avantatge, és que has de sortir més aviat de casa. També és un avantatge l'esport, si hi vas amb bicicleta fas més esport que si hi vas a peu.
Els desavantatges, un d'ells és el temps, perquè si plou, per exemple, no hi pots anar-hi, un altre pot ser que es trenqui la cadena o es punxi la roda, un cop aparcada, pot ser que te la robin.
Encara que hi hagin molts avantatges i molts desavantatges, jo no l'agafaria pas per arribar a l'escola. També crec que si agafes la bicicleta, fas més esport i pots tenir més bona condició física.
El que més m'agrada de la bicicleta, és que pots portar una ampolla d'aigua, i que el seient de la bicicleta és bastant còmode.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any que estic (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent (sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no et caiguis (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava (ser / estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem portat bé. (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet riure (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veu (veure / veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) N'hem tret força.
b) La meva germana Eulàlia me'ls explicava.
c) Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc n' ha trobat una al seu plat.
e) La mare li ha comprat a en Pere.
f) Demana-li-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret de que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d'haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t en acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava per el mal tràngol que estava passant el seu amic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)