1.Escriu una breu biografia de Quim Monzó.
Quim Monzó va néixer al 1952 és autor de contes i novel•les, també escriu articles per a la premsa. Ha treballat com a dissenyador gràfic, traductor, cronista de guerra i col•laborador a la ràdio i a la televisió. Algunes novel•les que ha escrit son: Benzina, la magnitud de la tragèdia...
En els seus relats despulla la narració de tot element innecessari per expressar la idea essencial, i fa un retrat colpidor de la societat i del pensament actuals.
2. Busca un conte de Quim Monzó i explica'n el significat.
>> Moments...
(Pàg. 56)
M’imagino que, quan em miren, em censuren la presència: on vas tu, amb els teus vint-i-quatre anys de més?, i no saps si cal acotar el cap demanant perdó, perquè les generacions volen i abans que te n’adonis has canviat els pantalons curts de nin conformista per les primeres arrugues al voltant dels ulls, i la il•lusió de la primera grifolada ha deixat pas a la indiferència total davant qualsevol experiència de les que abans t’haguessin tornat boig. Vet aquí la vellesa.
Aquest és un fragment del llibre Uf, va dir ell. Aquest conté es titula Moments...
Aquest fragment explica; la rapidesa amb la que canvies i que creixes i que el temps passa més ràpid i que quan no ens adonem conta ja han passat molts anys i un mateix ha canviat del tot.
3.Qui és Sergi Pàmies? A quin diari publica els seus escrits periodístics? Sobre quin tema sol escriure? Justifica-ho amb exemples.
Sergi Pàmies és un periodista, escriptor i traductor. Col•labora amb articles d’opinió i cròniques periodístiques a diaris i revistes com ara La Vanguardia, El País i El Temps, entre d’altres. Sol escriure articles d’opinió, i fa molta crònica amb opinió i parla de futbol i de la televisió.
Exemple:
Muchas mujeres hacen el amor con sus maridos pensando que están con sus amantes. En estos casos, suelen fingir el orgasmo para no desestabilizar a sus cónyuges. Esta misma situación puede producirse a la inversa: maridos adúlteros que, para no perder la concentración en el campo de batalla matrimonial, piensan en sus amantes y confían en el poder de la imaginación frente a las evidencias de la realidad.Todo eso viene a cuento del partido Barça-Xerez. El Barça jugó pensando en el Inter y el Xerez, mosqueado por la poca atención que le prestaba el rival, estuvo a punto de llevarse a casa un par o tres de orgasmos trabajosamente autogestionados. Que nadie lo interprete como una falta de respeto. El Barça valora mucho la Liga, pero anda provisional y comprensiblemente encoñado con la Champions, y no tiene la misma energía para una que para otra.El riesgo de jugar a dos bandas es que ni la esposa ni la amante queden satisfechas, pero, el sábado, el Barça cumplió como pudo, que era de lo que se trataba para afrontar la noche loca de pasado mañana. No será fácil. En su encuentro anterior, la amante (el Inter)practicó el bondage con un marido (el Barça) un poco desconcertado, que salió del campo con moratones y el rabo entre las piernas. En el partido de vuelta, le tocará al marido proponer sus fantasías y poner en evidencia el estilo del rival, sin caer en esas concesiones sadomasoquistas que, por cortesía, hacemos la primera noche. “No lo conseguiremos si no somos la esencia pura de lo que somos”, dijo Guardiola con trágica solemnidad. ¿Y qué somos?, llevo dos días preguntándome. Al final del partido contra el Xerez, los jugadores se enfundaron una camiseta con la inscripción “Ens hi deixarem la pell”, para convocar a los socios. Sin ánimo de polemizar en un momento tan crucial, me parece un error. Se está extendiendo en el barcelonismo una especie de positivismo enfático y sensacionalista que insiste en amplificar las obviedades hasta desnaturalizarlas.¿Alguien cree que sin la camiseta ni el dichoso Facebook el Camp Nou estaría vacío? ¿Qué camiseta convoca más a los culés, la del Barça o esa birria oportunista que recuerda el fiasco de Camí de Göteborg? ¡No hagamos más el chorra, por favor! Con buena intención y bastante ignorancia, se apela a una unidad y a una responsabilidad que ya existe y se cargan tanto las tintas que, al final, uno se siente ofendido ante esa apropiación indebida (e inducida) de los sentimientos más íntimos. ¿Qué es eso de que “Ens hi deixarem la pell”? ¿Acaso el equipo no lleva dos años dejándosela? ¿Qué es eso de “Ara ens necessiten”? ¿Los hemos abandonado alguna vez? Con tanta propaganda acrítica, lo único que se consigue es un estado de ansiedad poco recomendable para la práctica del (buen) fútbol. Hace dos años, cuando empatamos a cero contra el Manchester United (luego quedamos eliminados), la gente acudió al Camp Nou con un estrés contraproducente.Traicionando su costumbre, el público se dedicó a abuchear al rival y a Cristiano Ronaldo y derrochó tantas energías en intimidar que perdió parte del entusiasmo que debería haber invertido en animar. En las actuales circunstancias, prefiero apelar al ambiente del partido de la liguilla contra el Inter. No jugaron ni Messi ni Ibrahimovic y miles de culés acudieron al Camp Nou con un nudo de ambivalencia en la garganta. Luego, sobre el césped, el Barça maravilló con un juego solidario y creativo, desplegando su repertorio de virtudes identitarias.Y, de repente, se creó ese instante maravilloso en el que los que habían desconfiado de la relación reconocieron, a través de su propia capacidad para disfrutar, la esencia pura de lo que, cuando nos dejamos de tonterías, podemos llegar a ser.
4. Quin tema predomina en la poesia actual? Justifica-ho amb un exemple i digues de quin autor és.
La poesia actual tendeix cada cop més a l’intimisme, que reflecteix les experiències personals i la percepció del món que tenen els poetes.
Un exemple és la obra de Comiat i l’autor és Francesc Parcerisas.
5. Digues quina és la progamació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per a la temporada actual 2009/2010), tria l'obra que aniries a veure i digues per què.
Aniria a veure la obra de “A mi no em diguis amor” perquè la obra va sobre el amor impossible i la família intentarà separar-los, però com que l’amor ho val tot no ho aconsegueixen. Aniria perquè el títol i el tema de l’obra m’ha cridat l’atenció.
Bibliografia:
http://vintipocs.wordpress.com/2010/04/26/article-de-sergi-pamies/
http://www.escriptors.com/autors/pamiess/pagina.php?id_sec=3271
Del Llibre Cruïlla de català de 4rt d’Eso.
http://www.tnc.cat/ca/a-mi-no-em-diguis-amor
dilluns, 10 de maig del 2010
dilluns, 26 d’abril del 2010
Unitat 9: La literatura de postguerra
1.
La fi de la guerra civil comportà la consolidació de l’estructura política sobre el poder personal establert ja clarament en una llei de 30 de gener del 1938 i obrí un període de centralització política, administrativa i cultural, en l’aspecte socioeconòmic, la paralització de la reforma agrària i la devolució de les terres als antics propietaris, i la creació dels sindicats verticals . Fins el 1945 la necessitat de reconstrucció econòmica i consolidació política restà emmarcada dins la conjuntura internacional de la Segona Guerra Mundial i en la producció agrícola. Amb l’estímul de la imminent derrota de l'Eix, el 1944 es produí la infiltració de guerrillers republicans (maquis), però la intervenció de les forces armades i la divisió de l’oposició a l’exili determinaren l’abandó de l'intent, que funcionava des del 1939, fou finalment vençuda poema 1949-50. Després de la victòria aliada del 1945, que comportà l'aïllament de l'estat espanyol.
Hi han tres géneres:
La narrativa; hi predommina la novel·la psicològica que aprofundeix en els sentiments i pensaments més íntims dels personatges. Un dels autors que hi destaca és Mercè Rodoreda, Josep Pla, Joan Sales, Pere Calders...
El teatre; va ser el gènere més afectat perqué és van prohibir les representacions.
La poesia: hi han tres tipus de poesia: el postsimbolisme, la poesia experimental i la poesia de base existencia. Hi han un tipo de poesia que es rebela contra la injustícia i es lamenta de la situació. Un dels autors que destacan són: Pere Quart i Salvador Espriu.
2.
Candor: Absència de malícia, sinceritat de qui no té res per amagar.
Fèrules:Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
Crosses: Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
Estroncar: Parar de rajar i de fluir.
Esborradissa:Que fàcilment s’esborra.
3.
Estimat Parlament del Món,
Crec que tindria que hi haver una altre solució per solucionar els problemes que hi han al món, ja que ara per ara la única manera de solucionar els conflites que hi han al món és a través de les guerres.
Les guerres són salvatjes, tristes, mor molta gen i només hi ha que explosions i plors dels familiars o dels soldats. A més a més molts soldats que hi van no van per voluntat propia, sinó per obligació i aixó és molt injust, perqué lluitar i morir per algo que tu no has decidit? Tenen que hi haver diferentas solucións per solucionar els problemes que nosiguin amb guerres, com per exemple ajuntant-se els polític i parlar-ho. Diuen que parlan s'enten no?
Helena.
4.
Procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d'una forma directa allò que s'agita en el subconscient d'un personatge, o allò que, d'una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència.
Un exemple pot ser "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda perquè aquesta novel·la està escrita en primera persona i ens expressa els seus sentiments, dolors, pors...
La fi de la guerra civil comportà la consolidació de l’estructura política sobre el poder personal establert ja clarament en una llei de 30 de gener del 1938 i obrí un període de centralització política, administrativa i cultural, en l’aspecte socioeconòmic, la paralització de la reforma agrària i la devolució de les terres als antics propietaris, i la creació dels sindicats verticals . Fins el 1945 la necessitat de reconstrucció econòmica i consolidació política restà emmarcada dins la conjuntura internacional de la Segona Guerra Mundial i en la producció agrícola. Amb l’estímul de la imminent derrota de l'Eix, el 1944 es produí la infiltració de guerrillers republicans (maquis), però la intervenció de les forces armades i la divisió de l’oposició a l’exili determinaren l’abandó de l'intent, que funcionava des del 1939, fou finalment vençuda poema 1949-50. Després de la victòria aliada del 1945, que comportà l'aïllament de l'estat espanyol.
Hi han tres géneres:
La narrativa; hi predommina la novel·la psicològica que aprofundeix en els sentiments i pensaments més íntims dels personatges. Un dels autors que hi destaca és Mercè Rodoreda, Josep Pla, Joan Sales, Pere Calders...
El teatre; va ser el gènere més afectat perqué és van prohibir les representacions.
La poesia: hi han tres tipus de poesia: el postsimbolisme, la poesia experimental i la poesia de base existencia. Hi han un tipo de poesia que es rebela contra la injustícia i es lamenta de la situació. Un dels autors que destacan són: Pere Quart i Salvador Espriu.
2.
Candor: Absència de malícia, sinceritat de qui no té res per amagar.
Fèrules:Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
Crosses: Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
Estroncar: Parar de rajar i de fluir.
Esborradissa:Que fàcilment s’esborra.
3.
Estimat Parlament del Món,
Crec que tindria que hi haver una altre solució per solucionar els problemes que hi han al món, ja que ara per ara la única manera de solucionar els conflites que hi han al món és a través de les guerres.
Les guerres són salvatjes, tristes, mor molta gen i només hi ha que explosions i plors dels familiars o dels soldats. A més a més molts soldats que hi van no van per voluntat propia, sinó per obligació i aixó és molt injust, perqué lluitar i morir per algo que tu no has decidit? Tenen que hi haver diferentas solucións per solucionar els problemes que nosiguin amb guerres, com per exemple ajuntant-se els polític i parlar-ho. Diuen que parlan s'enten no?
Helena.
4.
Procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d'una forma directa allò que s'agita en el subconscient d'un personatge, o allò que, d'una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència.
Un exemple pot ser "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda perquè aquesta novel·la està escrita en primera persona i ens expressa els seus sentiments, dolors, pors...
Repàs de la unitat 7 i 8
1.
El complement directe és el complement més directament relacionat amb el verb: és, de fet, una extensió del significat verbal, en canvi, el complement indirecte expressa el receptor de l’acció verbal.
Complement directe:
En Joan rep els amics. La Marta prepara la festa.
Complement indirecte:
El pintor regala el quadre al client. El pare compra una joia a la filla.
2.
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys. De règim verbal.
b) Va prometre als nois de portar-los al parc. De règim verbal.
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. De règim verbal.
d) En Joan es dol que tots li facin el buit. De règim verbal.
3.
a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat.
b) No m'entenc amb en Joan. Me’n vull distanciar.
c) Sé que és un repte inassolible, però m’hi exposaré.
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n’he adonat.
e) He deixat la casa ben arreglada, no en dubtis.
4.
La literatura experimental, la literatura existencial, la literatura social, els moviments d’avantguarda i la literatura dels anys trenta (poesia, narrativa, teatre).
5.
a) S'acostuma a fer les coses bé. De règim verbal (S’hi acostuma).
b) Porta els comptes a l'avi. CD + CI (Els hi porta).
c) Es recorda de tot el que li deuen. De règim verbal (Se’n recorda).
d) Compra joguines als nebots. CD + CI (Els les compra).
e) Explica el que vol als seus amics. CD + CI (Els el explica).
f) Es nega a treballar amb la família. De règim verbal (S’hi nega).
g) Fa el que vol. CD (Ho fa).
El complement directe és el complement més directament relacionat amb el verb: és, de fet, una extensió del significat verbal, en canvi, el complement indirecte expressa el receptor de l’acció verbal.
Complement directe:
En Joan rep els amics. La Marta prepara la festa.
Complement indirecte:
El pintor regala el quadre al client. El pare compra una joia a la filla.
2.
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys. De règim verbal.
b) Va prometre als nois de portar-los al parc. De règim verbal.
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. De règim verbal.
d) En Joan es dol que tots li facin el buit. De règim verbal.
3.
a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat.
b) No m'entenc amb en Joan. Me’n vull distanciar.
c) Sé que és un repte inassolible, però m’hi exposaré.
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n’he adonat.
e) He deixat la casa ben arreglada, no en dubtis.
4.
La literatura experimental, la literatura existencial, la literatura social, els moviments d’avantguarda i la literatura dels anys trenta (poesia, narrativa, teatre).
5.
a) S'acostuma a fer les coses bé. De règim verbal (S’hi acostuma).
b) Porta els comptes a l'avi. CD + CI (Els hi porta).
c) Es recorda de tot el que li deuen. De règim verbal (Se’n recorda).
d) Compra joguines als nebots. CD + CI (Els les compra).
e) Explica el que vol als seus amics. CD + CI (Els el explica).
f) Es nega a treballar amb la família. De règim verbal (S’hi nega).
g) Fa el que vol. CD (Ho fa).
Unitat 8: Les avanguardes i els anys trenta
1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.
Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries, i també, són l'expressió més genuïna de la nova societat industrial ja consolidada i de la crisi de racionalisme que cíclicament afecta qualsevol societat aparentment ben assentada.
• Surrealisme: busquen l’expressió de subconscient a través de l’escriptura automàtica.
• Cubisme: Popularitzen els cal•ligrames
• Futurisme: : proposen destruir la sintaxis i deixar les paraules en llibertat
• Dadaisme: creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
(Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni? Que només ho veus clar quan dorms, que sembla la vida real, però en realitat, només és un somni, però a tu t’agradaria que fos la realitat. El del la vetlla)
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
Josep Vicenç Foix és somiadora, imaginativa i sentimental
Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre.
Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.
Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental i familiar.
Josep Maria de Sagarra és dràmatica, dura i trista.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
(Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:
a) petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat.
b) Fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat
c) Escorça: Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses
d) Lleu: De poc pes, lleuger
e) Colgar: Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc
f) Fugissera: Que passa ràpidament, fugaç.)
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i actitud que adopten de cara al futur.
La Caterina, vol canviar de vida i per això vol marxar del seu poble. Li diuen, La noia del cafè de la Marina. Vol abandonar el passat i tenir una vida millo.
Claudi:en Claudi ensenya a Caterina un bitllet per anar a Amèrica i li explica que no es gran cosa però que està ple d’aventures.. Pensa que anar a Amèrica és el millor que pot fer per millorar el seu futur.
Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries, i també, són l'expressió més genuïna de la nova societat industrial ja consolidada i de la crisi de racionalisme que cíclicament afecta qualsevol societat aparentment ben assentada.
• Surrealisme: busquen l’expressió de subconscient a través de l’escriptura automàtica.
• Cubisme: Popularitzen els cal•ligrames
• Futurisme: : proposen destruir la sintaxis i deixar les paraules en llibertat
• Dadaisme: creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
(Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni? Que només ho veus clar quan dorms, que sembla la vida real, però en realitat, només és un somni, però a tu t’agradaria que fos la realitat. El del la vetlla)
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
Josep Vicenç Foix és somiadora, imaginativa i sentimental
Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre.
Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.
Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental i familiar.
Josep Maria de Sagarra és dràmatica, dura i trista.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
(Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:
a) petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat.
b) Fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat
c) Escorça: Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses
d) Lleu: De poc pes, lleuger
e) Colgar: Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc
f) Fugissera: Que passa ràpidament, fugaç.)
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i actitud que adopten de cara al futur.
La Caterina, vol canviar de vida i per això vol marxar del seu poble. Li diuen, La noia del cafè de la Marina. Vol abandonar el passat i tenir una vida millo.
Claudi:en Claudi ensenya a Caterina un bitllet per anar a Amèrica i li explica que no es gran cosa però que està ple d’aventures.. Pensa que anar a Amèrica és el millor que pot fer per millorar el seu futur.
Activitats de síntesi del segon trimestre
Substitueix les expressions en cursiva per altres d’equivalents, però més clares i concises.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un instant de temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat diferents maneres.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobre i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita molt sovint.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estimbar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
La bicicleta, és un bon mitjà de transport per anar a l'escola, dels quals, podem citar diversos avantatges i desavantatges.
Jo crec que hi ha molts avantatges d'anar amb bicicleta a l'escola, un dels primers avantatges, és la velocitat, en canvi, si hi vas a peu, vas més lent. Un altre avantatge, és que has de sortir més aviat de casa. També és un avantatge l'esport, si hi vas amb bicicleta fas més esport que si hi vas a peu.
Els desavantatges, un d'ells és el temps, perquè si plou, per exemple, no hi pots anar-hi, un altre pot ser que es trenqui la cadena o es punxi la roda, un cop aparcada, pot ser que te la robin.
Encara que hi hagin molts avantatges i molts desavantatges, jo no l'agafaria pas per arribar a l'escola. També crec que si agafes la bicicleta, fas més esport i pots tenir més bona condició física.
El que més m'agrada de la bicicleta, és que pots portar una ampolla d'aigua, i que el seient de la bicicleta és bastant còmode.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any que estic (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent (sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no et caiguis (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava (ser / estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem portat bé. (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet riure (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veu (veure / veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) N'hem tret força.
b) La meva germana Eulàlia me'ls explicava.
c) Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc n' ha trobat una al seu plat.
e) La mare li ha comprat a en Pere.
f) Demana-li-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret de que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d'haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t en acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava per el mal tràngol que estava passant el seu amic.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un instant de temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat diferents maneres.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobre i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita molt sovint.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estimbar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
La bicicleta, és un bon mitjà de transport per anar a l'escola, dels quals, podem citar diversos avantatges i desavantatges.
Jo crec que hi ha molts avantatges d'anar amb bicicleta a l'escola, un dels primers avantatges, és la velocitat, en canvi, si hi vas a peu, vas més lent. Un altre avantatge, és que has de sortir més aviat de casa. També és un avantatge l'esport, si hi vas amb bicicleta fas més esport que si hi vas a peu.
Els desavantatges, un d'ells és el temps, perquè si plou, per exemple, no hi pots anar-hi, un altre pot ser que es trenqui la cadena o es punxi la roda, un cop aparcada, pot ser que te la robin.
Encara que hi hagin molts avantatges i molts desavantatges, jo no l'agafaria pas per arribar a l'escola. També crec que si agafes la bicicleta, fas més esport i pots tenir més bona condició física.
El que més m'agrada de la bicicleta, és que pots portar una ampolla d'aigua, i que el seient de la bicicleta és bastant còmode.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any que estic (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent (sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no et caiguis (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava (ser / estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem portat bé. (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet riure (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veu (veure / veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) N'hem tret força.
b) La meva germana Eulàlia me'ls explicava.
c) Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc n' ha trobat una al seu plat.
e) La mare li ha comprat a en Pere.
f) Demana-li-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret de que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d'haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t en acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava per el mal tràngol que estava passant el seu amic.
dilluns, 15 de març del 2010
Noucentisme i Modernisme
1.
a) Romanticisme: és un moviment cultural, polític i literari que es va originar a final del s.XVIII. Dóna importància al sentiment.
b) Costumisme: és un moviment literari del s. XIX i XX. Té la intenció de conservar els aspectes tradicionals de la vida de poble.
c) Realisme: corrent artístic que apareix al s.XIX. Té l'objectiu de plasmar la realitat de la forma més exacte possible a les obres d'art.
d) Naturalisme: és un moviment del s. XIX. És objectiu per això es diu que és una evolució del realisme.
Bibliografia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Costumisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme
2.
POESIA:
- Joan Maragall: “Oda a Espanya”
-Miquel Costa i Llobera: “De l'agre de la terra”
-Joan Alcover: “La Balanguera”
NARRATIVA MODERNISTA:
-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
- Víctor Català: “Solitud”
- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”
POESIA MODERNISTA:
-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”
-Adrià Gual: “Misteri de dolor”
-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”
-Ignasi Iglésias: “La fuerza del orgullo”
Bibliografia: llibre de català de editorial cruïlla
3.
El modernismeés és un moviment artístic que es proposa la renovació de totes les arts en canvi el noucentisme és un moviment cultural que vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions.
Bibliografia: llibre català editorial cruïlla.
a) Romanticisme: és un moviment cultural, polític i literari que es va originar a final del s.XVIII. Dóna importància al sentiment.
b) Costumisme: és un moviment literari del s. XIX i XX. Té la intenció de conservar els aspectes tradicionals de la vida de poble.
c) Realisme: corrent artístic que apareix al s.XIX. Té l'objectiu de plasmar la realitat de la forma més exacte possible a les obres d'art.
d) Naturalisme: és un moviment del s. XIX. És objectiu per això es diu que és una evolució del realisme.
Bibliografia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Costumisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme
2.
POESIA:
- Joan Maragall: “Oda a Espanya”
-Miquel Costa i Llobera: “De l'agre de la terra”
-Joan Alcover: “La Balanguera”
NARRATIVA MODERNISTA:
-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
- Víctor Català: “Solitud”
- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”
POESIA MODERNISTA:
-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”
-Adrià Gual: “Misteri de dolor”
-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”
-Ignasi Iglésias: “La fuerza del orgullo”
Bibliografia: llibre de català de editorial cruïlla
3.
El modernismeés és un moviment artístic que es proposa la renovació de totes les arts en canvi el noucentisme és un moviment cultural que vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions.
Bibliografia: llibre català editorial cruïlla.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)